Una primera experiència

 

A l'entrada d'abans no he pensat d'escriure-vos un cas que ahir vaig presenciar mentre estava amb la psicopedagoga.

 

L'Equip Directiu havia citat una mare d'un alumne perquè havia tingut un problema al centre. No es tractava d'un problema qualsevol havía agredit un educador.

 

La C. (serà d'aquesta manera com nombraré a partir d'ara a la meva tutora de pràctiques), em va dir que si volia, podria entrar a la reunió. Vaig pensar que sí, que tal vegada no em seria novedós, doncs són moltes vegades les que ens reunim amb pares i mares els docents, però aquesta vegada, el punt de vista era diferent: estava com a psicopedagog i un cas d'aquests, no l'havia presenciat mai.

 

Tot va ocórrer a l'hora del pati. Al centre hi ha un educador per a un alumne que té problemes de creixement. Estan realitzant-li proves perquè la seva estatura no és la que correspon a un alumne d'aquesta edat (8 anys). És molt primet i baixet. És el primer any que està escolaritzat al centre, i va demanar un educador ja que té problemes amb l'escriptura i una mica amb la mobilitat (les seves característiques físiques el fan indefens i moltes vegades jugant amb els nens rep cops forts per a ell que el poden lesionar). Per aquests i altres motius, li han aprovat un educador a temps total per a aquest nen. L'A.

 

L'educador és un noi jove. La setmana passada, va decidir jugar amb l'A i la resta de nens de la classe a futbol. Al partit, hi havia dos nens de 6é. Un d'ells, diagnosticat d'hiperactivitat i de retràs mental. El Q. L'educador, mentre jugava va marcar un gol, fet que va fer que es posara al davant el seu equip i que anés perdent l'equip del Q. Davant d'aquesta jugada, el Q. es va plantar davant l'educador i li va fer una bofetada a tota la cara.

 

De seguida, es va posar molt nerviós i va sortir corrent perquè es volia escapar del centre, intentant botar la reixa que separa l'escola del carrer.

 

Aquesta situació va posar molt nerviosos a la resta de nens del pati, i a l'educador, que en aquell moment no sabia com reaccionar.

 

Automàticament, es va comunicar l'incident a l'Equip Directiu i es va concertar una reunió amb la mare de l'alumne, l'Equip Directiu i la Psicopedagoga.

 

Aquest alumne no viu amb el pare. A casa viuen els avis materns, la mare i els seus tres fills i el germà d'aquesta.

 

No és una família massa ben estructurada i amb unes normes clares. Tenen problemes de convivència entre ells i els nens estan tot el dia pel carrer sense hàbits ni horaris que complir.

 

La Psicopedagoga, després d'exposar la situació per part de l'Equip Directiu, i la mare donar la seva opinió (estava bastant afectada pel que havia fet el nen), va procedir a donar les seves pautes.

 

Li va proposar a la mare, que busqués activitats per fer junt als seus fills. Que els posés un horari i que s'encarregués de que el compléssin. Que els dediqués més temps.

 

Sols he fet un resum molt per sobre. La reunió va durar com una hora i mitja. I la veritat que em va sorprendre molt. Amb quina habilitat la psicopedagoga va entrat a la mare, intentant, sense fer-la sentir culpable, que asumís la responsabilitat del que havía fet el seu fill. No sé, em va encantar. La seva forma de parlar, el to de veu, la facilitat per intercanviar opinions amb una persona que possiblement, no té l'opció de dialogar amb altra gent ...

 

Va ser una experiència molt interessant. Estic segur que n'aprendré molt d'ella. Ara sí, espero que no sigui per un altre cas com aquest ...